El dia abans…

Com que és dia de reflexió…

…recomano aquest vídeo: Análisis del #15M con José Luis Sampedro

… i aquest llibre: The Shock Doctrine (traducció al castellà, La Doctrina del Shock), de Naomi Klein, 2007.
És llarg, així que no hi ha temps ni del comprar-lo ni de llegir-lo abans de votar, però val la pena tenir-lo en compte.

I edito per afegir-hi un link a una entrada del blog del senyor Wewe: #15M: la spanish revolution (1)

Anuncis
El dia abans…

«Som una nació, nosaltres decidim»

Hi havia una vegada uns quants titulars…

El poble dicta sentència – Avui.cat

La resposta al TC desborda Barcelona – elPeriodico.cat

Un millón de personas inundan Barcelona […] – laVanguardia.es

Catalunya proclama que es una nación – Publico.es

Masiva manifestación en Barcelona […] – elMundo.es

Montilla lidera una masiva marcha independentista – ABC.es

Los independentistas toman la marcha […] – laRazon.es

¡! EDITO: Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain – news.bbc.co.uk

¡! EDITO: Mehr als eine Million Katalaner fordern mehr Unabhängigket – Spiegel.de

No em puc autodeclarar independentista. Els meus ideals al respecte van suavitzar-se amb el temps i el dia en què vaig despenjar l’estelada de la meva habitació, ara deu fer dos o tres anys, vaig ser-ne conscient. Però sí que sempre he sigut catalanista, i és per això que, tot i haver-ho vist en la distància i en una finestreta pixel·lada a la web de tv3, la manifestació d’ahir a Barcelona va ser realment impressionant.

I, per acabar, la millor fotografia de tota la manifestació. Bé, millor dit, la millor pancarta de tota la manifestació, sense tenir en compte l’enorme senyera que (ehem) “encapçalava” la protesta.

APUNT DE REEDICIÓ: Com tenen alguns la vergonya de dir que només hi havia 56.000 persones…? Que no som imbècils, per favor! Només cal mirar les fotografies per veure que allà hi havia més d’un milió de persones!

Una abraçada a tots plegats!

Laura, die Dolmetscherin

«Som una nació, nosaltres decidim»

Clap Clap Clap (reloaded)

Això és el que passa a aquells que juguen amb foc… per voler acabar la feina que s’hauria d’haver fet més de trenta anys:

http://www.publico.es/espana/312732/cgpj/suspende/garzon

I pensar que la cirera que corona el pastís l’ha posada un partit que proclama ideals arcaics, tradicionalistes i feixiste… On anirem a parar? Això és indignant. Això sí que és indignant.

I seguint amb les notícies que ens arriben des de l’altra banda dels Pirineus (frontera natural que, recordem, ha sigut molt i molt alta i difícil de traspassar en massa moments de la història), vull fer èmfasis en un comentari del molt honorable senyor Rajoy (aquell que té un primo que li va dir que el canvi climàtic no existeix) en què parla sobre les mesures preses pel cap de govern espanyol actual, el senyor ZP, per combatre el dèficit. Rajoy diu que ara pagarem tots els errors comesos per Zapatero i el govern socialista… Però… Em consta que el munt de merda que ara ens hem de menjar s’ha acumulat al llarg d’uns quants anys… i el PSOE governa des del 2004. Que potser abans eren sants? Que no va ser el PP qui va començar a aprofitar-se dels anys de bonança de l’economia capitalista mundial?

No defenso les mesures preses per ZP, bàsicament perquè no sé prou d’economia com per a valorar-ne tots els aspectes (encara que ho aconseguiré), però vaja, una mica de decència em sembla que encara es pot demanar, no?

Crec que repetiré vinyeta, però s’ho val. Per les notícies que arriben de totes bandes.

Un petó,

Laura, die Dolmetscherin

Clap Clap Clap (reloaded)

Qüestions

Al llarg d’aquesta setmana se m’han plantejat diversos dubtes a la facultat…

(1) Per què, tot i sabent que ens afectarà directa o indirectament a tots, els companys d’estudis no es mobilitzen per fer del Procés de Bolonya una reforma universitaria positiva o, si més no, informar-se del tema? Els del Consell d’estudiants ja ens hem reunit amb els de la Comissió d’ocupació més d’un i de dos cops, però tret de l’assemblea massiva del 2 de desembre i de l’assentada de l’endemà, hem sigut quatre gats els que ens hem seguit interessant a fer activitats informatives i de debat. Hola? Tant que criden quan se’ls escalfa, i després gairebé ningú no es digna a tornar a treure el cap… Sort que es fa per amor a l’art, perquè si no ens haurien d’apujar molt el sou.

(2) L’altre dia, a classe de Traducció Especialitzada Jurídica va sortir una qüestió legal/moral. Parlant dels matrimonis homosexuals als EUA, un noi va preguntar «si un dels dos és transexual, què es considera? Homosexual o heterosexual, el casament?» Bona pregunta, no? Perquè, legalment, si la persona en qüestió suposem que era un home, ara és una dona i que al registre civil ja figura com a tal. Evidentment, es casa amb un home perquè abans era homosexual i ara, al ser una dona… què és? Segueix sent homosexual? És definitivament una dona a qui li agraden els homes i, per tant, heterosexual? Deixaré que hi digueu la vostra. I, suposo que tots sabeu de què parlo, què se’n pot dir de la noia que va fer-se home però que ara s’ha quedat embarassat/da? Què és en matèria legal i moral?! Home? Dona? *

(3) També a classe de jurídica, vam comentar què eren els matrimonis declarats nuls. Un matrimoni, quan es declara nul (per això ha de complir una sèrie de condicions), és com si no hagués existit mai, com si la parella no s’hagués casat mai i haguessin sigut sempre solters. Així doncs, si hi ha un fill al mig… tampoc no ha existit mai, oder was?

(4) Per què, els estudiants d’algunes facultats de la UAB tenim classe fins dimarts 23 de desembre?!

Dit això, us deixo que em doneu la vostra opinió sobre cada un dels temes i espero que comenceu unes bones vacances de Nadal!

*Amb aquests dubtes no poso en dubte, per res, la voluntat dels transexuals de canviar-se el sexe.

Les ovelles, totes felices elles, prenent el sol.

Molts petons a tothom,

Laura, die Dolmetscherin

Qüestions