Lundi

island_puffin

Foto d’un fraret (fratercula arctica) als penya-segats de Látrabjarg, al nord-oest d’Islàndia. Aquesta foto va ser feta el passat 7 d’agost, època en què aquests ocells tan simpàtics comencen a estudiar cap a on emigraran per passar-hi l’hivern.

Imatge

Madrid

Malgrat les enemistats històriques entre ciutats, Madrid m’agrada.

mad1

Pels voltants de Sol

mad4

Passejant pel Retiro

mad3

Protestes a favor de la universitat pública

mad2

L’estany del Retiro

Madrid, 9 i 10 de març de 2013

Madrid

Back here, back there

Heidelberg is covered by a thick white blanket. Yes, in my humble opinion, it is thick; but, as long as I can lead a normal life buying a Monatskarte to be able to go and come back from the Altstadt without worrying about Fahrscheinkontrolle (or however you want to call them), I will live peacefully with the snow. She will accept me and I will accept her. That is what coexistence is about.
I came back yesterday. I was afraid that the plane would land because of ice on the runway, but even though I imagined the winged flying machine ice-skating in Stuttgart Flughafen, it did not happen. We landed safely and securely. And, also very important, my suitcase did not get lost.I came home about mid afternoon and while arranging my things around the little appartment, I noticed the smell of it, and realised I had smelled it since Septemberbut had never payed any attention to it… But my brain had, and had stored it in the diverse, controverse, confusing but tidy drawer in my head named ‘Home’.

Now I need a shower. And once I am clean I will start assimilating one of the great news about these last days: The Trip. The trip that will take us to the East until we reach the Red Square, the Siberian lands, the Mongolian desert until the Forbidden City. The trip after which we will have seen a quarter of this little big world we live in.

Север. Юг. Восток. Запад.

Train with no fixed destination.

Вас целую,

Laura, die Dolmetscherin

Back here, back there

Украïна, II

DIA 4 – Dilluns, 6 d’abril de 2009

15h45
Música house, per variar. Avui ens hem dedicat a veure monastirs ortodoxes de la Pecherski-Lavra de Kíev i la gran Ródina Mat (Mare Pàtria) [Una escultura altíssima metàl·lica que et deixa bocabadat] comunista, des d’on hi havia una panoràmica de tota la ciutat. La passejada calorosa de després és millor ometre-la; només s’ha de dir que li hem vist una mica les vergonyes a la ciutat.
Aquí, al restaurant Bon Djorno [Ho he escrit tal com està transliterat en rus], no conèixen el Nestea i, evidentment, s’han quedat flipant que volguem dinar a aquestes hores.
És culpa dels talons.

16h25
Hi ha hagut un moment de pànic: plat enorme i una cagadeta d’espaguetis [al mig].

DIA 5 – Dimarts, 7 d’abril de 2009
15h40
Com més va, menys escric. És culpa de les llargues caminades entre pols i, avui, entre plantes mortes d’un jardí botànic en busca de la universitat que, per cert, no hem trobat. El cementiri que hem visitat era realment curiós perquè, o bé no tenen cultura de cuidar les tombes, o bé no tenen diners per a fer-ho.
Segons el Christian, li han tirat Efferalgan a la cervesa. Bé, d’acord.
Queda molta més ciutat per veure de la que em pensava que hi hauria. Suposo que bona part són suburbis on és millor no posar els peus.
Estic cansada. Vull un cafè.

21h50
Com que no ens han volgut a sopar a Ca la Nadezhda, hem tornat al Shato. Un borratxo ens ha vingut a donar conversa enmig d’una “assentada” davant de Santa Sofia i hem gravat videoclips sexys i interessants tot cantant Ken Lee.

DIA 6 – Dimecres, 8 d’abril de 2009
11h15
L’Olga, només veure’ns per la finestra, ja riu. Que maca que és. Trobarem a faltar esmorzar aquí. No vull marxar! Però vull més roba… que començo a sentir-me bruta. […] Tinc complexe d’ovella.

14h30
Tot esperant un mojito ‘polunitsa’ [amb maduixa i sense alcohol] al nostre bar, ens comencem a despedir de Kíev… per ara.
Ens hem llevat tard, hem esmorzat tard i ens n’hem anat a comprar records, com a bons turistes que som. Esperem tenir llit reservat al tren que hem d’agafar cap a Lviv aquesta nit i que no quedem amb tortículis aguda per haver de passar la nit seient en una butaca…

17h35
[…] Hi ha gespa verda. Un nen petit ha fet fora d’un banc una parella. […] La Teresa toca la flauta (El noi de la mare) i hem descobert que és una virtuosa de la música.

20h10
[…] El sol s’ha post darrere els edificis que envolten el Maidan. Va sent hora d’anar cap a l’alberg a buscar les motxilles i cap a l’estació.


Un petó ben gran,

Laura, die Dolmetscherin

Украïна, II