L’últim (o primer) dia de la setmana: el famós…

… diumenge.

Els diumenges a la tarda durant l’època de classe poden omplir tot un capítol en la vida d’una persona. Digueu que penso massa. Però és cert, no? Diumenge a la tarda, ara, que són gairebé dos quarts de vuit del vespre, és un moment de la setmana per mirar per la finestra o pel balcó i mirar la passivitat de la vida al poble. Com pares i mares joves passegen els seus fills amb el cotxet, una parella d’avis que estira les cames abans de sopar… Sí, sí, diumenge a la tarda, vaja. Ja només falta haver vist Cine de barrio una estona abans i fer-se un entrepà i menjar una poma per sopar. A més a més, si s’ha fet un dinar familiar, encara millor.

Em pregunto si a la capital la vida es desenvolupa de la mateixa manera lenta, els diumenges. Jo suposo que sí.

I a mi que no m’agraden els diumenges… L’any passat a alemanya els vaig agafar més afecte perquè eren un dia per anar a passejar al costat del riu o d’anar a fer el cafè a casa d’algun de nosaltres o bé, quan ja feia més bon temps, d’anar fins al campus tot caminant i trobar-nos a Wohnheim D. Ben mirat, els diumenges no estan tan malament. El que no m’agrada és la passivitat. Exacte, això mateix.

El proper post serà més productiu: Quidam, del Cirque du Soleil.

Un cap de setmana… Apple. xD

Molts petons a tothom,

Laura, die Dolmetscherin

L’últim (o primer) dia de la setmana: el famós…