Càmera en mà

Ich wollte die Photos, dass ich letzte Sonntag in Barcelona gemacht habe, aber sie sind schon in Flickr hinzugefügt. So, wenn ihr sie sehen möchtet, click einfach hier:

Laura rus

Sind echt schön!

What else? Yes, well, changing the language. This is an international thing, this way there are no preferences of nationality (only of comfort). These days, as I already said, I am working in Zara AND I have to be at least 5 hours standing behind the desk without being able to sit! And when there is no one there to take the money from, I have to go to the dress rooms and classify and put the clothes that some funny individual has left on the shelves in order! I hate this! Next time you come to Zara, PLEASE, PLEASE: when you do not want to buy something, bring it back to where you took it from. Thank you very much in advance.

¿Qué más? Pues no sé, la verdad. Hace días que no pongo nada en castellano, ¿no? Pues vamos a poner algo. No, la verdad es que mi inspiración, como la mayoría de la gente, está de vacaciones. Seguramente andará por Mallorca, con los alemanes. Oh, y no solo los alemanes, ¡que mi papá, mi mamá y mi hermana se van allí a principios de septiembre! Bueno, yo estoy pendiente de lo que me dicen en el trabajo, si me dejan quedar cobrando y reponiendo ropa tirada en el probador más o menos tiempo. Se nota que no es el trabajo de mi vida, ¿no? Nah, en realidad me gusta más de lo que parece, sólo que llevo unos días tontos y no estoy de muy buen humor. Aunque tampoco es que esté de mal humor… No sé, no sé como estoy. ¡Sólo quiero aprender a no pensar! Pero si dejara de pensar, dejaría de ser humana… Bién, pues no dejar de pensar, pero sí dejar de preocuparme por todo. Me iré a dormir pronto, ¡que estoy leyendo L’Església del mar y está interesante!

Balcons de la Ciutat Vella de Barcelona.

Petons democràtics per a tothom,

Laura, die Dolmetscherin

Càmera en mà

Trabajo, Zara para los amigos

I des d’avui el meu lloc de treball! He començat a treballar com a caixera al famós Zara de Manresa. Quí no coneix el Zara? Quantes hores he passat entre aquelles parets buscant uns texans de la talla 39 (que no existeix, però seria la meva…) o una samarreta amb alguna cosa escrita que no sigui “I love fashion” o qualsevol tonteria similar…? Doncs bé, qui m’ho hauria hagut de dir fa dues setmanes, que estaria treballant-hi de caixera? Bé, és així. I tret dels meus problemes amb les “devolucions” i canvis de peces de roba (per no dir quan han pagat amb targeta…), la veritat és que m’ha agradat molt! Bé, es clar que no és la feina de la meva vida, però la gent és simpàtica, veig roba de la temporada i tinc aire acondicionat. Sí, en general el primer dia laboral allà es mereix un aprovat amb bona nota.
Jo volia fer un parell de comentaris sobre el comportament de les persones en una botiga de roba de les característiques del Zara, Stradivarius… ja m’enteneu, botigues grans. Doncs la gent hi anem a la mateixa hora. Tots, tots a la mateixa hora! Arrrg! Com és possible que m’estigui cinc minuts seguits sense ningú a qui cobrar o canviar peces de roba i, de cop i volta, tingui una cua de set o vuit persones! És que avui encara era lenta, sabeu? Sí, se m’han fet algunes cues de gent perquè no se’m fica al cap que he de treure l’alarma dels jerseis i pantalons i clar… Quan els tinc tots cobrats, apa, a treure alarmes i doblar roba. Si us plau, des d’aquí faig una crida als consumidors (i a mi mateixa com a consumidora) perquè no s’apilotonin tots de cop a la caixa, perquè la caixera, i més si és novella, s’estressa. Punt. He dit.

I per avui res més. Mencionar que la xerrada (llaaarga xerrada) amb la Gemma aquesta tarda m’ha anat molt bé i que a la pròxima, si no fa tanta xafogor, ja anirem a fer un gelat a la Xixo (que es diu Orxateria Coloma, no sé perquè la santa mania de sempre dir-li Xixo).

Arbeitsplatz.

Molts petons ben grans a tothom,

Laura, die Dolmetscherin

Trabajo, Zara para los amigos