Avui, 23 d’abril

Que n’és, de bonic, Sant Jordi.

La meva germana, que ja fa 6è de primària, participava en el pregó de l’escola. També el vaig fer jo el seu dia, el pregó de Sant Jordi. Han passat nou anys, però avui, d’alguna manera, m’hi he tornat a trobar. El CEIP Sant Jordi… fer ous de fang, fer sorra fina, anar al “corralet” i saltar de pneumàtic a pneumàtic… després jugàvem a bàsquet i a futbol i ens quedàvem al costat de la valla del pati pensant en qui s’atreviria a saltar-la. Que en fa, de temps, d’aquells dies.

Avui, en comptes de fer una cursa i una xocolatada a última hora de la tarda, he anat a passejar per les Rambles. Només arribar i trobar-nos, el Christian ens ha sorprès a l’Elvira i a mi amb un agradable detall: una rosa. Després, paradetes de llibres, paradetes de sindicats, paradetes de roses, paradetes d’associacions contra les centrals nuclears i llibres, llibres i més llibres.

Avui, el dia de Sant Jordi, tot Catalunya brillava d’una manera especial. Estar fora de casa un dia com avui (i parlo des de l’experiència de l’any passat) sap greu, perquè una festa com aquesta es troba a faltar allà on vagis. Regalar una rosa o un llibre com a símbol d’amor, d’apreci o d’amistat és dels detalls més bonics que hi ha a la nostra cultura. Ja em poden anar venent tants Sant Valentís com vulguin, que per més soltera que estigui i per poc romàntica i detallista que em consideri, quan veig aquesta mostra d’afecte, no puc evitar un somriure i sentir una enorme tendresa, ja sigui el meu pare, la meva, mare, la meva germana, amics o amigues qui m’ho regali.

Que n’és, d’especial, Sant Jordi.

Per a tu, siguis qui siguis.

Un petó,

Laura, die Dolmetscherin

Anuncis
Avui, 23 d’abril