Manel Fontdevila

Saber que Público deixaria de vendre’s em va saber molt de greu, però saber que Manel Fontdevila deixarà de publicar vinyetes a la versió online del diari, encara m’ha deixat més tocada!
Si us interessa veure més vinyetes de l’il·lustrador, a la columna que teniu a la dreta, amb tot d’enllaços, en trobareu un que remet al seu blog.

 

Manel Fontdevila

Coses de mig març

Abans de res, i encara que no ho vegi ningú a qui pugui preocupar el més mínim, un missatge d’ànims a tots aquells que s’han vist afectats pel terratremol i el tsunami que han devastat el Japó.

En segon lloc, una disculpa a tots aquests que veniu a donar una volta pel blog de tant en tant i durant més de dos mesos us heu trobat que no hi havia cap actualització.

En tercer lloc, li vull dir a Jose Mourinho que deixi de buscar excuses tontes al fet que el Real Madrid vagi 7 punts per darrere del FC Barcelona a La Lliga.

Després, recordo a tothom que vegi aquesta pàgina i li interessi, que aquesta setmana, el 15, 16 i 17 de març, tindran lloc unes jornades de formació sobre la representació estudiantil a la universitat. Les xerrades seran a la Sala d’Actes de l’ETC, al campus de la UAB.

A més a més, vull recomanar a tothom que vegi això que escoltin el disc In Absentia, de Porcupine Tree. Recomano no escoltar gaire Born This Way, de la Lady Gaga, perquè s’enganxa de mala manera. I si sou uns freakies, escolteu Ragazza, del Josmar Gerona, i acompanyeu-ho d’un bon vídeo de l’APM?.

Per últim en aquest post, i tot i que ja fa dues setmanes, vull remarcar que fa un any vaig deixar enrere dubtes i pors i gràcies a això he passat ja més de 365 dies tenint-te al meu costat. =)

Un mapa que m’omple de records i d’un somriure

Molts petons,

Laura, die Dolmetscherin

Coses de mig març

«Som una nació, nosaltres decidim»

Hi havia una vegada uns quants titulars…

El poble dicta sentència – Avui.cat

La resposta al TC desborda Barcelona – elPeriodico.cat

Un millón de personas inundan Barcelona […] – laVanguardia.es

Catalunya proclama que es una nación – Publico.es

Masiva manifestación en Barcelona […] – elMundo.es

Montilla lidera una masiva marcha independentista – ABC.es

Los independentistas toman la marcha […] – laRazon.es

¡! EDITO: Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain – news.bbc.co.uk

¡! EDITO: Mehr als eine Million Katalaner fordern mehr Unabhängigket – Spiegel.de

No em puc autodeclarar independentista. Els meus ideals al respecte van suavitzar-se amb el temps i el dia en què vaig despenjar l’estelada de la meva habitació, ara deu fer dos o tres anys, vaig ser-ne conscient. Però sí que sempre he sigut catalanista, i és per això que, tot i haver-ho vist en la distància i en una finestreta pixel·lada a la web de tv3, la manifestació d’ahir a Barcelona va ser realment impressionant.

I, per acabar, la millor fotografia de tota la manifestació. Bé, millor dit, la millor pancarta de tota la manifestació, sense tenir en compte l’enorme senyera que (ehem) “encapçalava” la protesta.

APUNT DE REEDICIÓ: Com tenen alguns la vergonya de dir que només hi havia 56.000 persones…? Que no som imbècils, per favor! Només cal mirar les fotografies per veure que allà hi havia més d’un milió de persones!

Una abraçada a tots plegats!

Laura, die Dolmetscherin

«Som una nació, nosaltres decidim»

Arriben exàmens

Ahir vam anar al cine a veure el nou reportatge del senyor Michael Moore: Capitalism, a love story. Gràcies a Déu que el vam poder veure en versió original, perquè si arribo a haver de passar pel suplici de veure’l en alemany, hauria sortit del cinema més planxada del que ja en vaig sortir. No, la veritat és que exagero un xic. No vaig sortir-ne planxada perquè, si una cosa té Michael Moore (a més a més d’uns c***ons molt grans i ben posats) és la “capacitat” de jugar amb els sentiments de la gent per a fer-los pensar el que ell vol i, per tant, has d’anar amb compte quan mires els seus documentals. En altres paraules, que et fa un rentat de cervell si no vigiles. És clar que, d’altra banda, no deixa de tenir molta raó en bona part de les coses que diu i tampoc no deixa de fer la bona obra d’obrir els ulls a molta gent que no hi veuen més enllà del nas (i no perquè pateixin miopia).

Deixeu-me dir-vos que, per a mi, el punt més àlgid del documental és quan apareix l’admirable Sarah Palin i diu: «This [política de Barack Obama] sounds to me like socialism!» I segueixen imatges de desfilades roges a Rússia, la Xina i Corea del Nord. De fons, la Internacional Comunista.

Canvi de tema. Fa dies que, en més d’una conversa, acaba apareixent la SGAE. Avui, obrio El País online i, pam! Carta del lector sobre la SGAE. Cal dir que li he trobat, però, una possible utilitat, a la Societat General de Autores y Editores: que cobrin a tots els cholos i cholas que, molt amablement i en un acte totalment voluntari de desig cap a l’entreteniment del pròxim, engegen el reproductor de música del seu Nokia Xpress Music (o com sigui que es digui) i posen el volum dels altaveus a tota merda. En el millor dels casos serà 50Cent; en el pitjor, Daddy Yankee. S’ho pensarien dues vegades?

El rus és un idioma que em fascina. És admirablement i repugnantment meticulós i ple de detalls i detallets que et fan la vida deliciosament impossible quan intentes aprendre la llengua de Puskin. Els exàmens estan a la volta de la cantonada i jo aquí, passant l’estona després d’haver-me fet, per tercera o quarta vegada, una llista de verbs que regeixen datiu i instrumental. La negació amb genitiu la deixaré per a demà al vespre, ara no tinc més ganes d’alfabet ciríl·lic.

Heidelberg torna a ser blanc.

Una abraçada i un petó,

Laura, die Dolmetscherin

Arriben exàmens