Reial Madrid-FC Barcelona [Round III]

Cito directament de El País, un diari, com tots sabem, de tendències esportives clarament madridistes:

Los azulgrana, con Messi a punto, fulminan a un Madrid raquítico mucho antes de la expulsión de Pepe.

I això resumeix tot el partit.

No hi ha Mourinhos que valguin. El Barça tornava a estar activat. (Només hi faltava Iniesta.) Messi estava inspirat. Guardiola havia posat els punts sobre les is. Pepe per fi va pagar per totes les seves animalades; el proper cop que vulgui trencar un turmell, potser s’ho pensarà dues vegades. O no, perquè d’on no n’hi ha, no en raja i qui val, val.

Visca el Barça!

Laura, die Dolmetscherin

Anuncis
Reial Madrid-FC Barcelona [Round III]

FC Barcelona-Reial Madrid [Round II]

Felicitem els guanyadors de la Copa del Rei. Felicitem-los de la següent manera.

Felicitem-los perquè han guanyat i perquè el gol s’ha de reconèixer que va ser bonic.
Felicitem-los per tenir el Mourinho d’entrenador. Al Madrid s’hi deu sentir com peix a l’aigua.
Felicitem-los perquè l’esmentat entrenador ha desenvolupat una tècnica d’anul·lació del joc que sembla que li funciona prou bé, almenys contra el Barça.
Felicitem-los per tenir jugadors que dónen de si com per fer-ne un documental del National Geographic de tan animals com són.

Han guanyat, però que no se’n sentin orgullosos, perquè no tenen cap motiu per sentir-se’n. L’únic de tot l’equip que val la pena és el porter.

Com se sol dir: quan guanya el Madrid, perd el futbol.

Ànims, Barça!

Una abraçada,

Laura, die Dolmetscherin

FC Barcelona-Reial Madrid [Round II]

Reial Madrid-FC Barcelona [Round I]

Després del partit de dissabte passat, com pot ser que hi hagi madridistes que encara siguin capaços de defensar l’actitud i el futbol del seu equip?

Vaig anar a veure el partit amb una colla i no recordo qui ho va dir, però tenia raó: si a algú que no ha vist mai un partit de futbol li expliques les quatre regles bàsiques i li ensenyes aquest partit, sabrà veure de seguida quin equip juga bé i qui equip directament no juga.

Com a persona que sap poc de futbol, però que en coneix les quatre regles bàsiques, doncs, vaig distingir clarament que el Barça jugava (ja fos més o menys encertadament davant la porteria) i que el Madrid no jugava. Els senyors de Mourinho es van dedicar a deixar que el Barça fes la seva i de cop es tiraven a donar cops de peu, de mà i a penjar-se del coll , a xutar la pilota ben lluny i deixar que els davanters (més ràpids que els defenses del Barça, això sí) corressin i fessin de les seves. Tot plegat em recordava fastigosament a l’Inter-Barça de fa un any a la semifinals de la Champions 2010…

I s’atreveixen a reclamar targetes i a dir que ho van fer bé… És ben bé que l’amor pot ser cec, tenir catarates i miopia tot junt.

L’arbitratge ja val més ni comentar-lo.
____________________________

Apunt d’últim moment. Els dels Matins de TV3 es dediquen a comentar tendències de moda de les ulleres de sol..?

Apa, fins aviat!

Laura, die Dolmetscherin

Reial Madrid-FC Barcelona [Round I]

Campió d’Europa 2009

Mira que no m’agrada el futbol, però realment els pocs minuts de partit que he vist d’aquesta temporada, el Barça m’ha fet sentir.

Si m’he de quedar amb una imatge, és la del Pep Guardiola mirant des d’un tros lluny com els seus jugadors celebraven la victòria. Se’ls mirava com un pare mira els seus fills acabats de graduar-se, amb orgull i satisfacció.

Que gran que ha sigut el BARÇA aquest any.

Petons blaugranes,

Laura, die Dolmetscherin

Campió d’Europa 2009