Avui no tinc classe

El curs 2010/2011 ha començat, i amb ell les últimes assignatures que em queden per cursar com a estudiant de llicenciatura a la FTI.

Avui, com a dijous que és i en el meu horari extremadament relaxat del primer semestre, em tocaria classe de rus. Com a oient, perquè ja vaig cursar-la oficialment l’any passat a Heidelberg, així que doblement relax. Segurament així, amb millor predisposició per part meva, menys pressió per haver d’aprovar sí o sí i també una bona actitud per part de la Kuby (de nom, naturalment, Natasha), anirà tot molt més bé que altres anys. Però, ah! Avui, de 12 a 14 s’aturaven classes per inaugurar el nou curs acadèmic, així que res de rus. M’he quedat a casona.

I no hi ha res més divertit que, un cop esmorzada i dutxada, obrir la pàgina web d’Intereconomía i fer una ullada als blogs que ofereixen la opinió personal d’individus enfadats amb el govern, el país i el món en què vivim en general. Només satisfets amb l’esperança que la sra. Aguirre sigui la futura presidenta del Govern central. Fet que, si passa, m’exiliaré amb la meva família i persones estimades i apreciades a Islàndia, ben lluny, on no ens puguin atrapar.

Oh, i no em voldria oblidar del Cuní ballant al so de la música de la cubana Lucrecia als Matins de TV3!

Demano perdó per haver estat tantes i tantes setmanes sense actualitzar el blog. Li demano perdó més concretament al blog en si, perquè sóc conscient que no hi ha gaire ningú que el llegeixi i, per tant, no gaire ningú més a qui demanar perdó.

Així, doncs, declaro inaugurada la nova temporada del blog.

Tinc posts en ment, però falta d’inspiració per posar-los en paraules. Aber es kommt, es kommt.

Mongòlia, des del tren.

Un petó ben fort a tots,

Laura, die Dolmetscherin

Avui no tinc classe