Clap Clap Clap Clap

http://www.elpais.com/articulo/gente/Herencia/millonaria/familia/real/elpepugen/20100115elpepuage_5/Tes

«Hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana; y del universo no estoy seguro.» A. Einstein

__________________________

La verdad es que no he hecho testamento, y creo que la mayoría de personas de mi edad tampoco. La verdad es que tampoco no tengo mucho que dejar en legado si me voy a otro mundo, pero lo poco que tengo a lo mejor sí estaría bien darlo a quien crees que se lo tienes que dar. Es como cuando haces un regalo de cumpleaños, que piensas en lo más adecuado para cierta persona en un determinado momento de su vida. Evidentemente, si sé que alguien tiene toda la trilogía entera de El Señor de los Anillos en versión extendida, pues no se la voy a regalar. Del mismo modo que si a alguien no le faltan bufandas, no voy a añadir otra en su armario.

Del mismo modo, no es necesario darle dinero a quien, por gracia divina y apellido de nacimiento, ya lo tiene. Y que es peor, no ha hecho nada para merecerlo.

Ah, sí, me olvidaba: son de sangre azul. Pero es que si miro la muñeca de mi abuela, también le veo las sangre azul. Y a mi hermana, y a mis padres, y a mis amigos, y a mí… Y la de aquellos que necesitan más el dinero de Don Balada Llabrés más que los habitantes del Palacio de la Zarzuela.

Punkt.

Doch.

Un petó ben gran,

Laura, die Dolmetscherin

Declaracions inspiradores

Quan s’acaba l’any, es veu que la gent se sent més inspirada: uns fan promeses per l’any vinent, altres llistes de llibres a llegir, alguns destins on viatjar, somnis per complir… Altres es dediquen a fer prèdiques estúpides amb la dissort que n’hi ha a mils que se’ls escolten.

Senyor Rouco Varela, calli d’una $%&# vegada!

I aquests han de ser entre els que, quan es morin, aniran al cel? Aquesta colla de carques que no respecten la llibertat dels homes i dones d’aquest planeta han de ser els que se salvaran quan arribi el dia del Judici Final? Au vinga, va! Prediquen sobre la família i són els primers que no saben què és aquesta paraula. Parlen d’amor i l’únic que promouen és l’odi. Xerrameques sobre ajudar els pobres i són els que tenen les arques plenes d’or. Que si eutanàsia per aquí, que si abort per allà…

“El futuro moral y biológico de Europa pasa por vosotros.” I quatre il·luminats encara se’ls escolten… Si fos per ells, la Inquisició ens tornaria a jutjar a tots plegats.

I ells, sense vergonya.

A la seva llista de promeses de l’any nou hi hauria de figurar “Pensar” en primer lloc.

O potser l’eliminació de la cúria vaticana hauria de formar part de Els objectius del mil·leni.

Amb tot això, segueixo estant contenta de passar les vacances de Nadal a casa.

Els gossos tenen fred a l’hivern?

Un petó,

Laura, die Dolmetscherin

Campió d’Europa 2009

Mira que no m’agrada el futbol, però realment els pocs minuts de partit que he vist d’aquesta temporada, el Barça m’ha fet sentir.

Si m’he de quedar amb una imatge, és la del Pep Guardiola mirant des d’un tros lluny com els seus jugadors celebraven la victòria. Se’ls mirava com un pare mira els seus fills acabats de graduar-se, amb orgull i satisfacció.

Que gran que ha sigut el BARÇA aquest any.

Petons blaugranes,

Laura, die Dolmetscherin

O_O

Ahir, a la universiat, em va arribar a les mans una revista anti-capitalista que proposava… a veure si me’n recordo… bé, un titular vaig deduir que insitava a no pagar els deutes que tinguessis amb els bancs. Deia que, si no pagavem el deute, seriem lliures. Ja t’ho ben asseguro que seríem lliures, perquè ens fotrien la casa i tot el que hi hagués dins!

A més a més, seguint amb els meus serveis de Radio Vaticano (que em baso en notícies que he llegit a El Periodico), us faig saber que, segons declaracions del Papa de Roma, per combatre el SIDA hem de seguir la política sexual de l’església catòlica: «fidelitat dins el matrimoni heterosexual, castedat i abstinència». No me llames iluso, porque tengo una ilusión…

Rússia s’armarà encara més a partir del 2011. Em pregunto per què. El Pentàgon diu que no hi ha motiu per espantar-se. Jo no tinc pas por, però els americanets ja no n’estaria tan segura.

Ah, i la cirera del pastís: el monstre d’Amstetten. Un pare que segresta la seva filla 24 anys, la viola, la deixa prenyada una i una altra vegada i mata un dels fills. Si la sentència no és cadena perpètua (com a mínim), la justícia oficialment no existeix.

12a setmana del 2009, i seguint.

Que en seria, de bonic.

Un petó ben gran!

Laura, die Dolmetscherin